La nena i el cel

Vet aquí que una vegada hi havia una nena desperta que mirava molt el cel, era el que més li agradava. Un vespre passejava per un camp, i de sobte va percebre que un punt de llum molt intensa s'alçava sobre l'horitzó. Què serà aquesta centella? – es preguntà la noieta – a veure si trobo algú que em resolgui la qüestió.

A uns quants metres va topar-se amb una tenda de campanya, orgullosa, ben tibada, i asseguts en una taula, apurant el seu sopar, un campista i una Geisha discutien amb vehemència l'origen d'aquella claror. Al Japó – deia la Geisha – això ho hem vist mil vegades, és sense dubte un avió, un reactor que s'acosta, a velocitat transsònica en aquesta direcció.

Bah!, no digueu bajanades – respongué el campista setciències –, un avió fa pampallugues i per la brillantor i l'alçada, jo crec que això és un satèl·lit de telecomunicacions. La nena atenta escoltava aquelles explicacions, però no va quedar satisfeta, doncs la llum s'estava ben quieta i no feia cap soroll.

Va seguir la passejada i de sobte va trobar-se amb un senyor bigotut, que amb els braços als malucs s'estava allí estarrufat. –Nena fes-me cas, això que brilla és un cometa, que vola per l'univers i cada cert temps apareix agafant-nos per sorpresa. – Però els cometes tenen cua –, va pensar la nena llesta – ho he llegit en els meus llibres – i en aquí no la veig pas.

Malfiant-se d'aquell home va continuar caminant. El seu pas la va dur dreta a una tenda molt més gran. Allí hi havia dos homes, un abrigat amb mil pells, fredolic que tremolava i un altre que a un llit roncava, tapat i ben arraulit. El fredolic va parlar amb un petament de dents – allò bé pot ser una estrella, un grandíssim sol llunyà, que bé ens podria escalfar a tots els que passem fred. – Ja pot ser – raonà ella – és veritat que molts estels dels que hi ha al cel són fabuloses estrelles, però aquest brilla un xic més i està clarament més baix, no sé, no sé...– Tot això a mi tant me fa! – va escridassar el dormilega, – està bé que discutiu aquest dubte que us desvetlla, però us suplico, no feu fressa, jo tinc son i el que al cel brilla, francament, no m'interessa. –.

La nena fugí corrents d'aquell home malcarat i va anar a parar a un camí voltat d'arbres i esbarzers. De cop va sentir un soroll, una remor, un xiuxiueig. I com que es va espantar una mica va preguntar molt fort – qui és que hi ha aquí amagat? – Eh... gat, gat, gat... – va respondre la malesa. – No em fas por, no sóc poruga – Mmmm... oruga, oruga, oruga... – Et deus creure molt graciós! – Os, os, os... – Aquest eco és molt estrany – va discórrer la vaileta –. No sóc a un penya-segat, tampoc entre altes muntanyes, aquí hi ha algú que em fa burla i que es pensa que m'enganya. Allà d'on venia el so, va llençar-hi una pedreta i es va sentir un aiii ben fort.

Llavors va sortir el bromista, un nen de la seva edat. – Mira quin nyanyo m'has fet – Això és per haver-me espantat. Busco resoldre un misteri, algú que m'ajudi a esbrinar què és una llum que hi ha al cel. – Doncs si segueixes tot dret, per aquest camí que puja, trobaràs un observatori, tot just al cim del turó. – Gràcies – va dir ella, i va reprendre la marxa fins que arribà a dalt de tot.

Allà va picar a la porta i va sortir una senyora amb bata blanca de fil. – Què és vostè l'astrònoma d'aquest observatori? – Sí que en sóc – li va dir –. Tinc un dubte molt gran i potser em pot ajudar, hi ha una llum molt intensa allí sobre l'horitzó i ningú sap què és. – Doncs no t'ho explicaré jo, ho esbrinaràs tu mateixa. Puja per aquesta escala, a dalt hi ha un gran telescopi, posa el teu ull al visor... Què hi veus? – La nena va exclamar d'emoció: No és un estel, ni un cometa, no és ni un avió ni un satèl·lit... ara ho veig, és un planeta, un planeta!!! Ara mira cap avall – va dir l'astrònoma senyalant l'esplanada. La nena va donar un cop d'ull i va veure totes les persones que havia trobat pel camí: el campista, la geisha, el bigotut, el dormilega, el bromista i el fredolic... que seguien igual, discutint alguns, altres senzillament desdenyant l'origen d'aquella llum. – De tots ells, tu has estat l'única que ha tingut la curiositat i l'empenta suficient per pujar fins aquí a dalt – va dir la dona –. Has fet servir el telescopi i esclarit allò que et feia dubtar. Enhorabona, a partir d'ara podràs observar el cel sempre que vulguis perquè des d'avui seràs la meva astrònoma ajudant!

Todos los artículos
×

Ya está casi listo...

Te enviamos un correo. ¡Por favor haz clic en el enlace del correo para confirmar tu suscripción!

Aceptar