Marc García Arnau (CAT)

Contes infantils

Tue, 07 Apr 2020 08:50:55 -0700

La nena i el cel

Vet aquí que una vegada hi havia una nena desperta que mirava molt el cel, era el que més li agradava. Un vespre passejava per un camp, i de sobte va percebre que un punt de llum molt intensa s'alçava sobre l'horitzó. Què serà aquesta centella? – es preguntà la noieta – a veure si trobo algú que em resolgui la qüestió.

A uns quants metres va topar-se amb una tenda de campanya, orgullosa, ben tibada, i asseguts en una taula, apurant el seu sopar, un campista i una Geisha discutien amb vehemència l'origen d'aquella claror. Al Japó – deia la Geisha – això ho hem vist mil vegades, és sense dubte un avió, un reactor que s'acosta, a velocitat transsònica en aquesta direcció.

Bah!, no digueu bajanades – respongué el campista setciències –, un avió fa pampallugues i per la brillantor i l'alçada, jo crec que això és un satèl·lit de telecomunicacions. La nena atenta escoltava aquelles explicacions, però no va quedar satisfeta, doncs la llum s'estava ben quieta i no feia cap soroll.

Va seguir la passejada i de sobte va trobar-se amb un senyor bigotut, que amb els braços als malucs s'estava allí estarrufat. –Nena fes-me cas, això que brilla és un cometa, que vola per l'univers i cada cert temps apareix agafant-nos per sorpresa. – Però els cometes tenen cua –, va pensar la nena llesta – ho he llegit en els meus llibres – i en aquí no la veig pas.

Malfiant-se d'aquell home va continuar caminant. El seu pas la va dur dreta a una tenda molt més gran. Allí hi havia dos homes, un abrigat amb mil pells, fredolic que tremolava i un altre que a un llit roncava, tapat i ben arraulit. El fredolic va parlar amb un petament de dents – allò bé pot ser una estrella, un grandíssim sol llunyà, que bé ens podria escalfar a tots els que passem fred. – Ja pot ser – raonà ella – és veritat que molts estels dels que hi ha al cel són fabuloses estrelles, però aquest brilla...Read More

Carnaval de l'Enveja, 2017.

Tue, 12 Mar 2019 08:53:11 -0700

Pregó de l'Enveja

Pregoner:

Molt estimades pratenques

benvolgudíssims pratencs

per fi és l'hora de fer el penques

a la fi dóna començ

la desitjada setmana

del catxondeio total

la gran disbauxa pagana:

el recony del Carnaval! (ovació)

Prepareu-vos pel que arriba

doncs no tindrà parangó,

no ho dic perquè apugin l'IVA,

sinó perquè aquest senyor (assenyalant al rei)

monarca dels poca-soltes,

és a dir, del respectable, (assenyalant a públic)

farà un discurs envejable

com a rei del Carnestoltes. (visques al rei)

Amb les set autoritats:

militar, notari, monja,

picolo, alcalde, mitrat

i madame de moral flonja

se us encetarà el desig,

l'anhel, l'afany, la fal·lera,

cobejareu per capritx

fins que us entri salivera.

(Entra el Rei)

Rei:

Jo sóc el rei de l'enveja.

L'enveja és cosa ben sana,

quan l'esperit ens fluixeja

ella ens retorna la gana.

L'enveja no és altra cosa

que una secreta lloança,

l'admiració vergonyosa

d'allò que tenim mancança.

Enveja el lleig la bellesa,

el ximplet la intel·ligència,

els iaios l'adolescència

i l'apocat vol soltesa.

El famós, l'anonimat,

l'aturat vol trobar feina

el pencaire penjar l'eina

i el pastisser vol salat.

Fins on t'atenyi la vista

ansieja, sente't viu,

si no li trobes caliu

ets ensopit o budista.

Volen elles, que jo ho sé,

el cul de la Beyoncé

i sospira tot xaval

pel tronc del Nacho...Read More

Carnaval de la Peresa, 2018.

Tue, 12 Mar 2019 08:22:29 -0700

Pregó de la Peresa

Pregoner:
Benvolgudes, benvolguts,
se us acosta un gran sidral
i us el teniu merescut,
vigileu-vos la salut
que això acaba en funeral.
Nits de disbauxa total
de fer el gamberro i el brut,
pecats grossos i venials
tiberis i bacanals
pel més gran i el més menut:
Mori la llei de l’embut!
Ja comença el Carnaval! (Visques!)

Ha passat un any sencer
des del darrer carnestoltes:
la millor festa i ho sé
perquè en sóc el Pregoner
i arreu del món n’he vist moltes.
Si de tot l’any em feu fer
la sinopsi us contaré
que el planeta ha pegat voltes,
hi ha hagut guerres i revoltes,
però encara ens mana el PP. (tots: Ooooohhh)

Que no decaiguin els ànims
que en re’ us hauré presentat
a les set autoritats
i, després, al rei magnànim: (dirigint-se a les autoritats)

El bisbe que és un obscè
palpa a la monja el rosari (el du penjat al pit)
i el notari en dona fe.
El militar mercenari
la madame saluda amb gràcia;
l’alcalde tot ho inaugura
i el picoleto ens augura
mastegots de democràcia.

I per fi arriba el moment,
que amb un fort aplaudiment
hem de rebre com si fos
obra d’una gran sorpresa
l’il·lustríssim, el mandrós
monarca de la Peresa. (tothom aplaudeix i entra el rei amb gorro de dormir)

Rei:
Què és aquesta batucada
que retrona a tot el barri?
No tinc el cos per xivarris,
m’heu fotut la migdiada!

Ah! Ja sé què és el que passa,
beneir aquesta festassa
com a rei em correspon,
però si us dic la veritat
veure tanta activitat
a mi em fa venir més son!

Quina mandra més roent
i és que el protocol...Read More

Carnaval de la Ira, 2019.

Tue, 12 Mar 2019 08:02:34 -0700

Pregó de la Ira.

Pregoner:
Bona nit amics del Prat
veïnat ben avingut,
pagesos i comerciants,
empresàries, estudiants,
poble digne i arrelut.
Hola a tots! És que en sou tants: (escodrinyant la multitud)
Mestresses i parroquians,
treballadors, majorals,
aturats postindustrials,
guripes i traficants,
autònoms de tota sort,
temporers de l’aeroport,
pencaires poligoners,
– els del Masblau, els dels ZALs –,
penya que aneu pels carrers,
chules i galifardeus,
creients, agnòstics, ateus,
artistes que passeu fam,
metgesses i zeladors,
meretrius i gigolós,
addictes al Diazepam,
frikis, nyicris, melenuts,
chonis, ninis i barbuts,
onanistes sense fi,
gent LGTBI,
fatxendes de manual,
capullos en general
i, en resum, tots els que hi sou,
que ja n’he anomenat prous.
Us deia que benvinguts,
ja comença el carnaval! (ovació)

Tranquils que us veig esverats.
Abans de que això rebenti
permeteu-me que us presenti
a las set autoritats
que acompanyen al monarca. (petit silenci. Se’ls mira i rebufa)
Són aquest grapat de carques
que estan aquí estarrufats.

El militar, el notari,
l’alcalde, el guàrdia civil,
fanfarrons i reaccionaris,
mengen una i conten mil.
La monja que és espieta,
la madame que és sicofanta
i el bisbe amb la sacrosanta
moral que tot ens ho veta. (protestes irades de tots. El fan a un costat i agafen el micro)

Militar:
Feu callar aquest pregoner
que ens insulta tan alegre
és un llord i un barroer,

Totes les autoritats:
Posa’l a la llista negra!

Alcalde:
Encomiables governats, Read More

Poemas Inéditos

Sun, 10 Mar 2019 16:14:53 -0700

La paz

La paz que otorga la altura

la paz de dios

si abajo el mundo tintinea

la paz del camposanto

y de la sepultura

la de la vista clara

la ciencia de la paz

– que es la paciencia –.

La paz del libro

la del trabajo gustoso

la del verso que va abriéndose camino

la paz que desarbola la conciencia

la paz de los abrazos generosos

la paz de la guitarra de un amigo.

Para acabar con esta guerra

todas esas paces necesito.

Callad

Callad para escuchar el mundo

que en el fondo del corazón retumba

donde la verdad palpita

la pared de la impostura se derrumba

y, aún de noche,

se pueden ver los ojos de la vida.

Recelad de la noción de lo imposible

abrid el cerrojo del alma

aunque el lenguaje nos duela

tomad el aire donde germina la grana

y decid palabras

como ángeles que vuelan.

Añadir texto de párrafo aquí.

El fin del mundo

Mañana terminará el mundo

- ha sido escrito -

con sangre sobre el quitamiedos,

desde la barandilla de un balcón hipotecado,

por una rebelión de leucocitos

o con la navaja de un yanotequiero.

Terminará - en efecto -

durante el prólogo de los eruditos,

con el bofetón de un novalesnada,

por las traiciones de la ley a la justicia,

tiritando sobre un banco del paseo.

El mundo termina cada día

a pedradas contra la alambrada,

en las mallas que revocan

la libertad de los delfines,

cuando se cruza un corazón

en el trayecto de una bala.

Mañana terminará todo

- es ley de mundo -

para los hombres con manos de nieve,

para los niños de madera,

mientras su memoria se desvanece

y, del otro lado,

suenan a pedorreta los...Read More